www.

apunts

.cat

vedanta 

 

Dins al bramanisme hi ha sis sistemes filosòfics (Darsana) que destaquen: Nyaya, Vaisesika, Samkhya, Yoga, Purva, Mimamsa i Uttara Mimamsa o Vedanta.

 

Malgrat discrepancies bàsiques, aquests sistemes son considerats com a visions complementaries d’una mateixa realitat.

 

L’acceptació de l’autoritat espiritual dels Vedes és el que constitueix cada darsana en sistemes ortodoxos (astika) i els separa dels anomenats sistemes heterodoxos (nastika), com el budisme i el jainisme, o del materialisme (lokayata).

Formulat en el Vedanta-sutra de Badarayana, sosté la identitat de l’home (atman) i del real o absolut (brahman), identitat que hom copsa no pas pel coneixement lògic (tarka), sinó per una intuïció directa (jnana), tal com afirmen els Upanisad. El món fenomènic, resultat de la il·lusió (maya), no té una existència separada: creure en aquesta realitat a part genera el cicle de les reencarnacions (samsara).

 

Interpretacions diverses de l’inici del Vedanta-sutra han generat formulacions filosòfiques tan oposades com:

 

 

La interpretació de Sankara és la millor i representa la culminació del Vedanta.

 

 

vedas 

 

Els Vedas constitueixen la primera part de les escriptures hindus (cànon hindú), i son 4 textos. En tant que és un recull d’himnes i formules sacrificials, cada Veda és anomenat també samhita.

 

Segons la tradició, els Vedas existeixen eternament en llur forma perfecta i no tenen autor humà o diví, la qual cosa, segons el Mimamsa, els confereix validesa absoluta. Llur revelació als risi és el que els converteix en sruti (audició revelada).

 

D’acord amb el Vedanta, Isvara en persona promulgà els Vedas a l’inici de cada cicle creador (kalpa).

 

 

 

upanisad 

 

Son una sèrie de texts mistico-filosofics, en part de caràcter esotèric, concebuts tradicionalment com a comentaris inspirats dels Vedes (en constitueixen la darrera part o vedanta).

 

En total compren 150 texts, be que la tradició els agrupa en 108.

 

En connexió amb la casta dels kshatriya, inicialment foren escrits dissidents, en reacció contra el ritualisme sacerdotal dels Brahmana, i llur inclusió en el cànon hindú és relativament tardana.

 

Constitueixen la primera expressió consistent de la doctrina filosòfica de l’hinduisme, caracteritzada per una intuïció profunda de la unitat de l’atman i del brahman, de l’home i del mon, de l’individual i de l’absolut; el reconeixement d’aquesta identitat allibera del cicle de les reencarnacions, fruit de la ignorància, que engendra la il·lusió (maya) d’una existència fenomenal separada.

 

Entre els principals Upanisad es destaquen:

 

 

 

swami vivekananda 

 

La filosofia del Vedanta 

 

És impersonal. No té els seus origens en cap persona ni profeta.

 

Afirma que l’home és diví, si mes no en potència, i per tant que cada home ha de ser tractat, no per com es manifesta, sinó per allò a lo que aspira. Tot ésser humà aspira a lo diví.

 

Unicitat de la naturalesa humana.

 

“Tu eres uno con el Ser universal y, como tal, cada alma existe en tu alma, y cada cuerpo existe en tu cuerpo. Y al amar a alguien, te amas a ti mismo. Al herir a alguien, te hieres a ti mismo...” 

 

Accepta la varietat de pensaments religiosos, ja que l’objectiu és el mateix. La reencarnació és l'evolució de la naturalesa i la manifestació del Deu interior.

 

“El hombre ni nace ni muere ni va al cielo y la reencarnación es un mito respecto al alma” 

 

Cada anima és omnipresent, per tant, on pot anar o venir? Néixer i morir son canvis de la naturalesa que erròniament prenem per canvis en nosaltres. Cada vida s’edifica sobra el passat, i quan podem contemplar tot el passat som lliures. S’ha de lluitar, impulsats pel desig de ser lliures. Tots els demés desitjos son una il·lusió.

 

No fa falta morir per assolir el Nirvana. El nirvana és la realització del Jo. L’home que coneix el seu veritable Jo no es veu afectat per res. Només aquest home pot fer el be en el món.

 

Les tres escoles principals