www.

apunts

.cat

tantrisme 

 

Tantra significa fil, teler, entrellat, secret, ensenyament, llibre, tractat.

Una definició: El control de l’energia i l’expansió de la consciencia.

 

 

enciclopèdia catalana 

 

El tantrisme és una forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l‘Índia entre els ss III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.

 

Cal distingir dues formes de tantrisme, la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú.

 

L'hinduisme procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements de la tradició vèdica.

 

El budisme, assentat en els fonaments metafísics del mahayana, és la darrera fase en el desenvolupament del budisme (després del hinayana o vajrayana), símbol de la suprema realització.

 

Per al tantrisme, que és essencialment empíric (l’experiència com a única base dels coneixements humans) i cerca una explicació pragmàtica (que atén solament als fets, que no té en compte sinó les conseqüències pràctiques) a tots els fenòmens, l’home és una unitat microcòsmica que es correlaciona amb les forces macrocòsmiques de l’existència.

 

Desenvolupant les capacitats inherents a la seva condició, mitjançant les practiques adequades, l’home pot assolir l’alliberament de l’existència contingent, el qual és situat mes enllà de les dicotomies entre subjecte i objecta, actiu i passiu, ésser i no-ésser, etc.

 

L’antagonisme dualista no és sinó una distorsió de la realitat primordial creada per la ment del karma. La integració dels dos factors complementaris és representada iconogràficament per la unió conjugal.

 

En el tantrisme hinduista l’aspecte dinàmic de la realització és personificat pel principi femení (shakti) i l’estàtic pel principi masculí (shiva).

 

En el tantrisme budista l’aspecte dinàmic és personificat pel principi masculí (upaya, el mètode, praxis), mentre que el femení és el principi estàtic (prajna, el coneixement, gnosi).

 

En el tantrisme, que incorpora les tècniques del sistema ioga, tota pràctica comença amb una iniciació a càrrec del mestre espiritual (guru).

 

 

Mircea Eliade 

 

El tantrisme és un moviment que és assimilat per totes les grans religions de l’Índia i totes les escoles “sectàries”. Els més importants son el budista i l’hinduista.

 

En el tantra hinduista els autors presenten la doctrina tàntrica com una nova revelació de la Veritat intemporal, destinada als homes d’aquesta era de kali-yuga, en que l’esperit està relegat a segon terme. Consideren que els Vedes i la tradició bramànica son inadequats per a els “temps moderns”, i és necessari partir de les experiències fonamentals i especifiques de la seva condició humana. Per això el “cor” i la “sexualitat” serveixen com a vehicles d’accés a la transcendència.

 

En el tantra budista també constitueix una nova revelació de la doctrina del Buda, adaptada a les -tan reduïdes- possibilitats de l'home modern. El rei Suchandra, acostant-se al Buda, l’hi demana el ioga capaç de salvar als homes del kali-yuga. El Buda li revela aleshores que el cosmos es troba en el mateix cos de l'home, li explica la importància de la sexualitat i li ensenya a controlar els ritmes temporals per mitja de la disciplina de la respiració, per a poder sortir del domini del Temps. La carn, el cosmos vivent i el temps constitueixen tres elements fonamentals del sadhana tàntric.

 

De tot això es deriva una primera característica del tantrisme: actitud antiascètica i, en general, antiespeculativa.

 

Ja que el cos representa el cosmos i tots els deus, ja que l'alliberació no pot obtenir-se sinó partint del cos, cal tenir un cos sa i fort.

 

Certes escoles refusen radicalment tota pràctica meditativa, les consideren causa de confusió. “l'alliberació és l’espontaneïtat pura”.

 

Per a la metafísica tàntrica, tant budista com hinduista, la realitat absoluta engloba en sí mateixa totes les dualitats i polaritats reunides, reintegrades, en un estat d’absoluta Unitat. La Creació, i el devanir que d’ella procedeix, representen la ruptura de la Unitat primordial i la separació dels dos principis (Shiva-Shakti, etc.); s’experimenta, per tant, un estat de dualitat (objecte - subjecte, etc.), i d’aquí el sofriment, la il·lusió, l’”esclavitud”.

 

L’objectiu del sadhana tàntric és la reunió dels dos principis polars en l’anima i el cos del deixeble.

 

El tantrisme és per sobra de tot una practica, una acció, una realització (sadhana).

De tota manera el Guru és imprescindible per la iniciació.

 

La sadhana tàntrica compren cert nombre de rituals i exercicis de meditació que no son efectuables sinó per mitja de pràctiques de ioga (dharana i dhyana).

 

El tantrisme ha elevat les “síl·labes místiques” -mantres- a la categoria de vehicle de salvació (mantrayana).

 

El cos humà adquireix una importància primordial. Ja no és la “font de dolors” sinó l’instrument mes segur i perfecta per a “vèncer a la mort”.

 

Es poden distingir dos orientacions diferents però convergents:

 

 

Per mitja de certs exercicis de ioga, la Kundalini es desperta i puja a traves de sushumna, fins a dalt del cap, passant per tots els chakres. A dalt del cap (sahasrara-chakra) es realitza la unió final de Shiva i Shakti, meta del sadhana tàntric.

 

La conjunció dels Principis oposats (Shiva-Shakti, etc.) representa la transcendència del mon fenomènic, l'abolició de tota experiència de dualitat.