www.

apunts

.cat

relaxació 

 

El muscle adopta diverses posicions: pot estar estirat, contregut, allargat o relaxat.

Quan parlem de relaxació és quan el muscle adopta una postura en la que la sang casi no passa, està totalment deixat anar.

 

Nosaltres mateixos creem tensions contínuament en diverses parts del cos, la tensió no és mai aïllada, sempre que es produeix una tensió en qualsevol part del cos, aquesta tensió s’escampa, i sempre que es produeix una relaxació en qualsevol part del cos, aquesta relaxació s’escampa pel cos. Per això hi ha tècniques de relaxació que consisteixen en relaxar només una part del cos i automàticament es relaxa la resta del cos.

Hi ha zones del cos més propenses a acumular tensió, per exemple la zona cervical i trapezis, ja que aquesta part suporta el pes del cap i l’hi suposa un gran esforç muscular (aguanta 4,5 Kg constantment), la cara (maxil·lars, prémer les mandíbules), els ulls, el front (arrugar el front), la boca de l'estomac (plexe solar, diafragma).

 

Amb la practica del ioga o la relaxació, s’aprèn a ser conscient de quan hi ha tensió i quan no n’hi ha. No és greu tenir una tensió, el que si és greu és no ser conscient de què existeix.

 

El muscle està recobert d’una sèrie de teixits, una dermis (capa exterior) i una epidermis (capa interior), tot el que afecti a la dermis pot produir tensions internes, un fred o calor excessiu produeix una tensió en el cos. S’han fet probes sobre la pell en estats meditatius i s’ha comprovat que en aquests estats la musculatura està relaxada i la pell super sensible.

 

Quan el cos es relaxa la ment es relaxa.

Normalment estem en un procés d’ones “beta”, quan entrem en el procés de relaxació i la ment comença a tranquil·litzar-se estem en ones “alfa”, en un estat de relaxació més profunda que normalment es dona meditant o dormint entrem en ones “zeta” (un excés d’aquestes provoca fenòmens parapsicològics), les més profundes son les ones “delta”, que seria la relaxació més profunda que hi ha, serien les 4 o 5 primeres hores de son.

 

El primer estat de relaxació, ones “alfa”, és molt fàcil d’aconseguir, n’hi ha prou amb llegir quelcom agradable o escoltar musica. Es tracta de que la musculatura es deixi anar i el cervell comenci a emetre ones, o que el cervell li digui a la musculatura “deixat anar” perquè hi ha un agent exterior que li provoca l’emissió d’ones.

 

Quan es vol aconseguir estats més profunds de relaxació es té que fer servir musiques especials o la veu. Hi ha tècniques de relaxació que son purament occidentals però totes tenen un fons oriental, i tècniques purament ioguiques. El ioga actua a nivell muscular, busca un abandonament de la musculatura, estaríem en ones “alfa”

 

Un factor super important en la relaxació és la veu; ni massa alta ni massa baixa, el ritme lent, i deixant espais en blanc perquè la ment pugui rebre el missatge, processar-lo i enviar-lo.

 

Relaxació Schultz, Jacobson, Caycedo.

 

 

Una relaxació molt senzilla que es pot fer en qualsevol posició:

 

 

Està comprovat que quan pensem les cordes vocals es mouen. Si es col·loca la punta de la llengua al principi del paladar superior principi de les dents, les cordes vocals adopten una posició tal que no es mouen al pensar. En trencar-se la relació “corda vocal que es mou - pensament”, baixen els pensaments, i en baixar els pensaments la persona es relaxa mes fàcilment.

 

Aquesta posició de la llengua també permet que el coll estigui mes obert i la saliva pugui passar lliurement. Estirats a terra és una mica difícil degut al pes de la llengua, que pot acabar en tensió.

 

Això és aconsellable també en qualsevol tècnica de meditació.

 

En el ioga la tècnica de relaxació més important és el Nidra.

 

 

relaxació Jacobson 

 

Es basa en una sèrie de tensions i distensions.

 

 

 

 

relaxació Schultz 

 

Autorelaxació concentrativa.

 

Treballa 6 zones:

 

1er. exercici.

Postures:

 

Amb els ulls tancats la persona repeteix i representa mentalment:

 

Passat 1 minut, farà el mateix amb el braç dret i repetirà:

 

Després moure el braç, respirar profundament i obrir els ulls.

 

És interessant que malgrat dirigir l’atenció tant sols a un braç, el pes es notarà per tot el cos.

 

2on. exercici. Calor 

Després de dues setmanes hem de sentir sensació de calor en el braç dret.

 

Hem de repetir mentalment:

 

3er. exercici. Regularització cardíaca 

Després de quatre setmanes.

Posem la mà dreta al pit, zona precordial, amb el braç relaxat. El braç esquerre en la postura habitual.

 

Amb la mà sentim les pulsacions del cor i repetim mentalment:

 

Quan sentim el cor fem el mateix sense posar la mà.

 

4rt. exercici. Regularització respiratòria 

 

5e. exercici. Regularització dels orgues abdominals 

 

6e. exercici. Regularització regió cefàlica 

Fins ara ha produït calor. Ara Schultz utilitza el fred.

 

Dura pocs segons.

 

Per acabar mou els braços, respira profundament i obra els ulls.

 

 

relaxació Dr. Caycedo 

 

4 setmanes dividides en dos parts.

 

Primera i segona setmana:

 

Exercici respiratori nº1

 

Relaxació recuperativa dret.

 

Exercici respiratori nº2

 

Relaxació recuperativa dret.

 

Exercicis de coll.

 

Exercici respiratori nº3

 

Relaxació recuperativa dret.

 

Exercicis de braços.

 

Relaxació recuperativa dret.

 

Exercicis d’avantbraços.

 

Relaxació recuperativa dret.

 

Exercici respiratori nº4

 

Relaxació recuperativa estirat a terra de panxa enlaire. Abandonat a la pròpia sensació de recuperació.

 

Tercera i quarta setmana:

 

Exercicis de punys:

 

Relaxació dret.

 

Exercicis abdominals:

 

Relaxació dret.

 

Exercicis de torsió.

 

Exercicis de cames.

 

Gran relaxació.