www.

apunts

.cat

pranaiama

 

Prana = Energia.  Aiama = Control.

 

Els pranaiames són una sèrie d’exercicis en els que intervé la respiració, sense ser exercicis respiratoris, que tenen com a finalitat absorbir, dirigir i acumular el prana o energia en el nostre cos.

Els pranaiames adquireixen tot el seu significat i eficàcia quan van acompanyats de la pràctica d’asanes. La pràctica desmesurada de pranaiames sense la pràctica d’asanes pot crear desequilibris.

En qualsevol pranaiama es comença a inspirar per sobra el llombrígol i es comença a expirar per sota el llombrígol. S’ha de controlar la cintura abdominal: l’abdomen no ha d’estar relaxat ni contingut, s’ha de mantenir el to muscular adequat. Hem d’aconseguir inspirar la màxima quantitat d’aire amb el mínim esforç. És aconsellable eixamplar els forats del nas al inspirar, ja que d’aquesta manera aconseguim que l’aire entri mes fàcilment, en mes quantitat i predisposem l’organisme al procés respiratori. S’ha de portar l’aire a la zona olfactiva.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Prana és la suma total de les energies de l’univers. El Prana es manifesta de moltes maneres, en qualsevol lloc on hi hagi moviment (magnetisme, gravitació, electricitat, força vital, ...) La font més important de prana és l'atmosfera, a traves dels ions negatius. El sol, els raigs còsmics, les masses d’aigua en moviment i en evaporació són els principals factors de ionització i carreguen l’aire de prana. Per contra, la pols, el fum, la boira, el descarreguen.

Existeix un metabolisme de l’electricitat. L’organisme absorbeix electricitat atmosfèrica, l’utilitza i l’evacua per la pell. Mentre més actiu és aquest metabolisme per l’absorció d’ions negatius i l’evacuació de l’electricitat sobrant, més “viu” i en bona salut estarà l’organisme.

El prana es controla amb el pensament. L’absorció, acumulació i distribució de prana estan sota control del pensament, ja que és aquest qui regeix la pràctica del pranaiama. El pensament concentrat permet absorbir una major quantitat de prana.

òrgans d’absorció de prana 

 

tipus de respiració 

 

La retenció o kumbhaka constitueix l’essència del pranaiama. Les altres tècniques serveixen per preparar i saber enquadrar aquesta retenció.

 

Hi ha dos tipus de respiració:

 

Respiració pulmonar o externa,

que s’efectua en els pulmons. Inclou tots els mecanismes nerviosos i musculars necessaris per l’entrada d’aire exterior en els pulmons, el procés d’intercanvi de gas en els alvèols i l’expulsió de l'aire viciat. Es composa de 4 temps:

 

 

De la modificació de cada una d’aquestes fases neixen els diversos exercicis de pranaiama.

 

Respiració interna o cel·lular,

la veritable respiració, ja que constitueix la finalitat real de la respiració externa, es produeix en cada cèl·lula. La cèl·lula absorbeix l’oxigen, i per l’oxidació de certs elements cel·lulars s'allibera energia, i es produeix anhídrid carbònic que és expulsat per la cèl·lula. L’objectiu del pranaiama és estimular la respiració cel·lular, el que provoca una major producció de calor intern, per l’activació de les combustions intracel·lulars. Els pranaiames s’haurien de fer durar fins que es produís la transpiració. La practica regular assegura una revitalització en profunditat.