www.

apunts

.cat

vipassana 

 

Vipassana = visió interior profunda o visió exacta. Penetració en la naturalesa de les coses. La qual porta a la completa alliberació, a la percepció directa de la Veritat ultima, al Nirvana.

 

Aquesta meditació és essencialment Budista, consisteix en un mètode analític basat en l'atenció, la presa de consciència, la vigilància i l’observació.

Es comença amb exercicis de concentració utilitzant temes o objectes, com en la meditació Samatha, amb la diferencia de què una vegada aconseguit el grau de concentració suficient per assegurar l’integritat de l’atenció o concentració d’accés, i mantenint les facultats mentals en estat de màxima receptivitat, el meditador passa a examinar tots aquells processos sensorials i mentals que la meditació abstractiva exclou, es tracta de realitzar una percepció, acompanyada d’atenció conscient, de tots els fenòmens, inclosos els que es produeixen a nivell subconscient o inconscient.

 

Els 4 fonaments de l’atenció:

 

1. La contemplació del cos. 

 

 

2. La contemplació de les sensacions i emocions. 

 

 

3. La contemplació de la ment o estats mentals. 

 

 

4. La contemplació dels objectes o continguts de la ment. O diversos assumptes morals i intel·lectuals. 

 

Llegir i pensar profundament és també meditació. Aleshores:

 

 

 

samatha 

 

Samatha = serenitat, calma, assossegament.

També anomenada: Samadhi, desenvolupament de la concentració mental, fixació unificadora.

 

Meditació abstractiva. No és exclusivament Budista.

Pretén 2 coses:

 

 

Mitjançant una concentració progressiva de l'atenció, la ment, replegant-se sobre si mateixa, va excloent tot estímul sensorial i procés mental, d’aquesta manera es calma el psiquisme del meditador, fins arribar a experimentar el buit que és al mateix temps experimentar el tot.

 

Això s'aconsegueix concentrant la ment en determinats objectes o temes, aleshores es passa per determinats estats d’abstracció o absorció de la ment, amb la progressiva suspensió de la percepció sensorial i activitat discursiva de la ment.

 

Aquests estats no deixen de ser “estats alterats de consciència” de major o menor durada i intensitat.

 

Buda va dir que tots aquests estats son creats i produïts per la ment, i que no tenen res a veure amb la Realitat, la Veritat, el Nirvana. Buda, després d’experimentar en aquest tipus de meditació l'anomenà “un feliç viure en aquesta existència”, res mes.

 

Aquesta meditació dona experiències d’unificació, totalitat... però aquestes experiències es limiten al període de temps que dura l’abstracció mateixa, això vol dir que aquestes experiències en què la consciencia arriba a elevats estats de serenitat i benestar sí tenen un efecte positiu sobre la mentalitat del meditador, efectes benèfics que es manifesten en el seu estat d’ànim, comportament i actituds en la vida diària, malgrat tot, el que no produeixen és una superació permanent de les estructures psicomentals ja que això seria la il·luminació que portaria a la alliberació que és el Nirvana.